De nou, en tu
busque confort.
D’esquenes
a una societat intolerant,
d’esquenes
a uns polítics
que desconeixen
el poder de les paraules,
sec a la sorra
amb la tovallola descolorida,
reflex del meu ànim.
Et miro i m’encises.
La teva quietud,
el compàs de les teves onades,
omplen el meu interior de serenor.
Una,
dues, tres.....
...noranta-nou i cent (onades).
Cent dies sense llibertat!
Dura condemna,
la basada en la mentida.
Cruel condemna,
la que priva
compartir un instant
amb teu estimat.
On és la justícia?
Mar, oh mar!
amb ajut de Selene,
que les teves aigües
netegen aquestes platges,
de repressions i odi.
Que el sol naixent,
ens done llum i esperança.
Que la brisa marina
porte l’abraçada còmplice
els que avui
continuen essent ostatges.
Us volem a casa!!
Mercè
Quiles,
Palau-solità i Plegamans(Vallès Occidental), 10
de febrer de 2018.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada