dimarts, 19 de juny del 2018

Barrots roïns

Bateguen junts
els nostres cors,
vibrant units
per doblegar
els barrots roïns,
que per traïció,
ens han robat
la llibertat.

Mercè Baldi
Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental)

dimarts, 12 de juny del 2018

Altres escrits per un ara que no s’acaba

No hi ha barrera, pany ni tancat que puguis imposar a la llibertat de la meva ment.
Virginia Woolf

Ens han ensenyat a llegir els grans autors de la literatura universal, Ulisses el viatger murri que no escoltava cants de sirena, o la fúria d’Aquil·les, o fins i tot a escoltar com Plató dialogava fins a la sacietat en els seus diàlegs del per què infinit fins a demostrar-nos que aquell que sabia tant, en el fons no sabia res. Ens han mostrat el Cid, i els poemes de Campoamor, o els fruits saborosos i la rosa als llavis... però ara ens calen poemes i escrits de resistència. En això les dones en saben un món, les dones i tots els oprimits del món com els negres o els homosexuals, i les que són les tres coses o més a l’hora. Ens calen frases com les d’Àngela Davis, que ens explica que la lluita no és allò que aconsegueix un individu, sinó formar part d’un moviment històric en curs. Ens cal ella de nou perquè ens repeteixi que si venen per mi al matí, vindran per tu a la nit. Ens calen persones que sàpiguen de presons, de presons mentals, socials i reals, també com ella quan diu que les presons estan dissenyades per a trencar els éssers  humans, per a convertir-los en espècimens d’un zoològic, obedients als guardians i perillosos entre nosaltres.  Per contradir-la i dir-li que cap dels nostres presos perdrà allò que defineix la seva humanitat. I ens cal James Daldwin quan ens diu “que no pot canviar-se tot allò al que t’enfrontes, però res pot ser canviat fins que no t’hi enfrontes”. Per a tot això ens calen paraules lluny dels discursos oficials i de les antologies, ens calen els cants fluixets, dels amagats en les muntanyes de la literatura, per a la resistència. I per a recordar sempre, que res ens podrà treure la nostra dignitat si podem seguir estimant, la vida i els altres.

Montse Barderi
Sabadell (Vallès Occidental)