No hi ha barrera, pany ni tancat que puguis imposar a la
llibertat de la meva ment.
Virginia Woolf
Ens han ensenyat a
llegir els grans autors de la literatura universal, Ulisses el viatger murri
que no escoltava cants de sirena, o la fúria d’Aquil·les, o fins i tot a
escoltar com Plató dialogava fins a la sacietat en els seus diàlegs del per què
infinit fins a demostrar-nos que aquell que sabia tant, en el fons no sabia
res. Ens han mostrat el Cid, i els poemes de Campoamor, o els fruits saborosos
i la rosa als llavis... però ara ens calen poemes i escrits de resistència. En
això les dones en saben un món, les dones i tots els oprimits del món com els
negres o els homosexuals, i les que són les tres coses o més a l’hora. Ens
calen frases com les d’Àngela Davis, que ens explica que la lluita no és allò
que aconsegueix un individu, sinó formar part d’un moviment històric en curs.
Ens cal ella de nou perquè ens repeteixi que si venen per mi al matí, vindran
per tu a la nit. Ens calen persones que sàpiguen de presons, de presons
mentals, socials i reals, també com ella quan diu que les presons estan
dissenyades per a trencar els éssers
humans, per a convertir-los en espècimens d’un zoològic, obedients als
guardians i perillosos entre nosaltres.
Per contradir-la i dir-li que cap dels nostres presos perdrà allò que
defineix la seva humanitat. I ens cal James Daldwin quan ens diu “que no pot
canviar-se tot allò al que t’enfrontes, però res pot ser canviat fins que no
t’hi enfrontes”. Per a tot això ens calen paraules lluny dels discursos
oficials i de les antologies, ens calen els cants fluixets, dels amagats en les
muntanyes de la literatura, per a la resistència. I per a recordar sempre, que
res ens podrà treure la nostra dignitat si podem seguir estimant, la vida i els
altres.
Montse
Barderi
Sabadell (Vallès Occidental)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada