Motius per tenir esperances

Tenim esperança perquè ens donem dret a esperar alguna cosa.
Tenim el dret d’esperar alguna cosa perquè estem fent alguna cosa. 
Sabem que només si treballem ho podem fer possible.
Tenim esperança, doncs, perquè cada dia ens impulsem a allò que volem assolir.
Tenim esperances perquè no creiem en les utopies.
Perquè no considerem possibles les coses irracionals.
Perquè no creiem que el temps tot ho arreglarà.
Perquè creiem que ens mereixem que ens passin coses bones.
Perquè fem fins i tot probable el que només és possible.
Perquè no formem part del bestiar.
Tenim esperança perquè també tenim paciència
I obstinació
I desig
I amb tantes coses tenim expectatives realistes a que un dia o altre es faran realitat, d’això en diem esperances els que cada dia piquem pedra.

Montse Barderi
Sabadell (Vallès Occidental)

40 minuts

Un vidre. Un vidre fred ens separa. Instintivament hi posem les mans, fent-les coincidir, com una manera de substituir l'abraçada que no ens podem fer.
Agafes l'auricular i per fi et sentim la veu, la teva veu enyorada! Parlem intensament, apressadament, esprement cada minut, cada segon de conversa. Amb cada paraula, s'afluixa una mica aquell nus que fa més d'un any que tinc permanentment instal·lat a la boca de l'estómac.
Els meus ulls són un riu a punt de desbordar-se, però es neguen a negar-se. I en lloc de plorar, riem. El teu sentit de l'humor és tan fort com les teves conviccions. Cada somriure és una victòria davant tots aquells que et volen veure tancat.
Una veu per megafonia anuncia que ens queden 5 minuts. Fas broma d'aquest parlar a contrarellotge i quan la comunicació s'interromp bruscament, a mitja conversa, encara seguim parlant, alçant la veu, llegint-nos els llavis i les mirades.
És hora de separar-nos, sense saber fins quan.
Ens allunyem i et veiem alçar el puny, un puny clos, on guardes tota la força i tota l'esperança.

Presó de Lledoners, 24 de novembre de 2018

Salut Vila i Ros
Sabadell (Vallès Occidental)