A Jordi Sànchez i Jordi Cuixart.
Jordis, avui, 100 dies privats de llibertat
han deixat una empremta dintre meu,
que ni el més bonic somni la pot esborrar,
ni les ones de la mar se l'emportaran.
Les vostres dones, donant-nos
una lliçó de temprança i serenitat,
diuen que sabeu que hi som,
vosaltres dieu que us tenim fins al final.
Avui, 100 roses grogues fins les vostres cases han portat,
tot un poble amb el cor encès les ha fet arribar,
i omplim tots els carrers i balcons de llaços grocs
en un esclat de claror de tot un país enlluernat.
Volem que us arribi aquesta llum,
que trenqui el color gris de les presons.
Ens ajuda pensar que a altres presos podeu ajudar
i que ells, fins la més petita cosa us volen regalar.
Sabem que en molts pocs moments junts podeu estar,
la maleïda presó de Soto del Real us ho ha privat.
Però també heu de saber que aquí fora,
amb els braços oberts, tot un poble us està esperant.
Quan arribi aquest dia, serà una festa molt gran,
un somriure encès als nostres llavis es dibuixarà
i tots junts podrem anar buscar
la nostra anhelada Independència i Llibertat.
Montse Pallarés
Roquetes (Baix Ebre), 25 de gener de 2018
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada