Mots, idees i somnis

Ploren en blanc i negre els mots
que somiaven ser acolorits pregons d’idees,
manifests vocals dels sentiments,
enardits músics del silenci.
Ploren sense versos.
Vesteixen de dol l’aire, 
la ràbia i el despropòsit;
estrafan la ranera enverinada 
d’una comunicació agònica
que ha oblidat néixer.
Quelcom ha quedat ferit de mort.
Els somnis, que no entenen de presons,
s’escapoleixen entre les reixes.

Fe Ferré Ferraté
Barcelona (Barcelonès)

© Fe Ferré