Motius per tenir esperances

Tenim esperança perquè ens donem dret a esperar alguna cosa.
Tenim el dret d’esperar alguna cosa perquè estem fent alguna cosa. 
Sabem que només si treballem ho podem fer possible.
Tenim esperança, doncs, perquè cada dia ens impulsem a allò que volem assolir.
Tenim esperances perquè no creiem en les utopies.
Perquè no considerem possibles les coses irracionals.
Perquè no creiem que el temps tot ho arreglarà.
Perquè creiem que ens mereixem que ens passin coses bones.
Perquè fem fins i tot probable el que només és possible.
Perquè no formem part del bestiar.
Tenim esperança perquè també tenim paciència
I obstinació
I desig
I amb tantes coses tenim expectatives realistes a que un dia o altre es faran realitat, d’això en diem esperances els que cada dia piquem pedra.

Montse Barderi
Sabadell (Vallès Occidental)

40 minuts

Un vidre. Un vidre fred ens separa. Instintivament hi posem les mans, fent-les coincidir, com una manera de substituir l'abraçada que no ens podem fer.
Agafes l'auricular i per fi et sentim la veu, la teva veu enyorada! Parlem intensament, apressadament, esprement cada minut, cada segon de conversa. Amb cada paraula, s'afluixa una mica aquell nus que fa més d'un any que tinc permanentment instal·lat a la boca de l'estómac.
Els meus ulls són un riu a punt de desbordar-se, però es neguen a negar-se. I en lloc de plorar, riem. El teu sentit de l'humor és tan fort com les teves conviccions. Cada somriure és una victòria davant tots aquells que et volen veure tancat.
Una veu per megafonia anuncia que ens queden 5 minuts. Fas broma d'aquest parlar a contrarellotge i quan la comunicació s'interromp bruscament, a mitja conversa, encara seguim parlant, alçant la veu, llegint-nos els llavis i les mirades.
És hora de separar-nos, sense saber fins quan.
Ens allunyem i et veiem alçar el puny, un puny clos, on guardes tota la força i tota l'esperança.

Presó de Lledoners, 24 de novembre de 2018

Salut Vila i Ros
Sabadell (Vallès Occidental)

Barrots roïns

Bateguen junts

els nostres cors,

vibrant units

per doblegar

els barrots roïns,

que per traïció,

ens han robat

la llibertat.

Mercè Baldi

Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental)

Altres escrits per un ara que no s’acaba

No hi ha barrera, pany ni tancat que puguis imposar a la llibertat de la meva ment.

Virginia Woolf

Ens han ensenyat a llegir els grans autors de la literatura universal, Ulisses el viatger murri que no escoltava cants de sirena, o la fúria d’Aquil·les, o fins i tot a escoltar com Plató dialogava fins a la sacietat en els seus diàlegs del per què infinit fins a demostrar-nos que aquell que sabia tant, en el fons no sabia res. Ens han mostrat el Cid, i els poemes de Campoamor, o els fruits saborosos i la rosa als llavis... però ara ens calen poemes i escrits de resistència. En això les dones en saben un món, les dones i tots els oprimits del món com els negres o els homosexuals, i les que són les tres coses o més a l’hora. Ens calen frases com les d’Àngela Davis, que ens explica que la lluita no és allò que aconsegueix un individu, sinó formar part d’un moviment històric en curs. Ens cal ella de nou perquè ens repeteixi que si venen per mi al matí, vindran per tu a la nit. Ens calen persones que sàpiguen de presons, de presons mentals, socials i reals, també com ella quan diu que les presons estan dissenyades per a trencar els éssers  humans, per a convertir-los en espècimens d’un zoològic, obedients als guardians i perillosos entre nosaltres.  Per contradir-la i dir-li que cap dels nostres presos perdrà allò que defineix la seva humanitat. I ens cal James Daldwin quan ens diu “que no pot canviar-se tot allò al que t’enfrontes, però res pot ser canviat fins que no t’hi enfrontes”. Per a tot això ens calen paraules lluny dels discursos oficials i de les antologies, ens calen els cants fluixets, dels amagats en les muntanyes de la literatura, per a la resistència. I per a recordar sempre, que res ens podrà treure la nostra dignitat si podem seguir estimant, la vida i els altres.

Montse Barderi

Sabadell (Vallès Occidental)

Tanka per la llibertat

Cecs d'odi arrenquen
simples llaçades grogues,
aquests tanoques,
pensant que en ser llevades
podran cloure'ns les boques.

Elena Fora
Vinaròs (Baix Maestrat, País Valencià)

Caminarem

Caminarem pels carrers altra vegada,

aquests carrers

que sempre seran nostres.

Sota un cel d’estels i d’estelades

acollirem les abraçades totes;

esperança de llum

en la mirada.

En captivitat no hem sabut mai viure.

Ara cal escoltar les cicatrius

i les ferides,

trencar feixucs silencis

i recuperar els mots.

La llibertat és comptar síl·labes, no barrots.

Teresa Barba

Barcelona (Barcelonès)

Llibertats

Lleva de la pell allò que estreny,
I camina per donar un gir al destí,
engrescant als catalans
a cercar i a demostrar,
que el  desig  i la fermesa,
pot donar-nos una llum,
fent de l'enginy la troballa,
que ens retorni llibertats.

Mercè Baldi
Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental)