Caminarem pels carrers altra vegada,
aquests carrers
que sempre seran nostres.
Sota un cel d’estels i d’estelades
acollirem les abraçades totes;
esperança de llum
en la mirada.
En captivitat no hem sabut mai viure.
Ara cal escoltar les cicatrius
i les ferides,
trencar feixucs silencis
i recuperar els mots.
La llibertat és comptar síl·labes, no barrots.
Teresa
Barba
Barcelona (Barcelonès)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada