He esquivat el vol

Enfonso el meu puny dins el núvol flonjo i humit que m’omple la carcassa i el giro amb potència i ràbia, en el sentit de les agulles del rellotge, fins sentir com la meva pròpia sang puja i baixa des de l’estómac al cervell i des del cervell fins als nervis del dit gros del peu, passant pels budells roents de bilis, mentre rebo punxades asfixiants en els pulmons.

Tancada voluntàriament, o no, entre quatre barrots, a la plaça Maluquer i Salvador de Granollers, i dedicant-vos un text reflexiu vomitat des del fons de les entranyes, projecto els meus pensaments fins arribar al vostre espai de silenci, de dolor, d’angoixa, de ràbia, de tristor, però també de llum, de força, de gratitud i d’esperança.

No he deixat de pensar en vosaltres ni una sola mil·lèsima de segon des que va començar aquesta caiguda lliure de falsa democràcia demolidora i perversa contra la llibertat de pensament, i sento molt dolor a l’ànima, i, alhora, molta valentia. M’he sentit també empresonada des del minut zero del vostre empresonament polític. M’he sentit lapidada per unes idees feixistes. Però m’he aixecat i he esquivat el vol amenaçador d’una àliga resorgida d’un infern volàtil.

Carme Ramilo i Martínez
Santa Eulàlia de Ronçana (Vallès Oriental)