Entre les ones

Aquell matí d’hivern assolellat, remullant els peus en l’aigua, caminant lliurement i respirant la salabror com la millor de les delícies, vaig seure entre les ones, sense esma, deixant-me endur per quelcom ignot. La temperatura de l’aigua no convidava a banyar-s’hi, però no vaig poder ni notar la gelor, just perquè quan em disposava a fer-ho, vaig trobar una nota. Aquelles paraules es mantenien perennes malgrat l’aigua, la sal, i el pas del temps. I el més curiós del cas és que es trobaven dins d’una gàbia, com aquella que alguns utilitzen per a tancar-hi ocells, per no oblidar que existeixen; una idea del tot rocambolesca. I era absurd que aquell paper es mantingués intacte entre reixes, quan en realitat, en podia escapar ben fàcilment. Vaig agafar curosament aquella petita troballa, disposada a saber què hi deia. La nota estava encadenada en una de les barres de ferro, que tampoc no s’havien oxidat, encara. Amb una llàgrima als ulls, vaig abraçar aquell reclam i vaig Intuir la lectura d’un llistat de 16 noms empresonats. Per mi, era la imatge indiscutible de la repressió, i no sé quin missatge em volia transmetre, però jo només sentia l’ànim de cridar llibertat.

Núria Noguera Colomé

Cardedeu (Vallès Oriental)