Semblava un país normal

Semblava un país normal. Per exemple: a les presons es tancaven lladres, assassins i malfactors. Un dia, els governants decidiren que hi havia valors suprems. Per exemple: que els únics iogurts bons eren els desnatats sense endolcir. La gent reclamà, perquè molts els preferien naturals. O amb sucre o mel.

Llavors, els governants van prohibir la publicitat dels iogurts dolents. Però el Poble no s’avenia a raó i continuava demanant-los. Amb sabors, fins i tot.

Es decidí que el símbol de la protesta seria un iogurt amb gust de llima. I era groc. La demanda de iogurts grocs es disparà. Els governants els prohibiren. Com el color groc.

I empresonaren fabricants de iogurts, distribuïdors i proveïdors. Amenaçaren consumidors i assaltaren tendes i supermercats.

Després empresonaren músics que cantaven als iogurts, poetes, pallassos. I a qui vestís de groc.

A la presó ja no hi cabien. Un dia, van voler empresonar un poble sencer que celebrava una festa menjant iogurt de llima per postres. En tancar-los, els murs de la presó van rebentar. Cançons, poemes, històries i iogurts de tota mena es van escampar per tot el país. Els governants fugiren i mai més se n’ha tornat a saber res, d’ells.

Josep Usó

Vila-real (Plana Baixa)