Li ho havien llevat tot, perquè no volien que en quedés
res, d’ell. Per això el tenien allà, tancat amb pany i forrellat i sense cap
possibilitat de comunicar-se amb l’exterior. No podia rebre comunicacions, ni
enviar-ne per cap mitjà. Els seus carcellers n’estaven ben segurs que, aquella
vegada, havien guanyat. Per això ara estan tan emprenyats. Perquè ell, només
amb un tros de pedra, va gravar a les parets de la cel·la els més preciosos
versos que es puguen imaginar. Tant és així, que aquella cel·la s’ha convertit,
anys més tard del seu captiveri, en un lloc de peregrinació. Els visitants no
arriben a entendre com, un presoner privat absolutament de tot va poder
escriure un cant a la llibertat i a la concòrdia tan meravellós com aquell. I
és que la
Cultura ho inunda tot.
Josep Usó i Mañanós
Vila-real (La Plana Baixa ,
País Valencià).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada