El vot al cor

Sense peresa, ben d’hora!
No ens envaïa cap por,
més bé l’ànima encesa,
-d’il·lusió, cordura i germanor-:
portàvem el vot al cor!

A la butxaca, mig amagada
una papereta titllada de crim.
Il·legal per llei del patró colonial,
accelerava l’anhel de ser lliures
amb el somriure colossal de la il·lusió.

Envoltats de gent amb sentiment,
les urnes s’apropaven pel darrera,
benvingut sigui el sufragi universal!
Nostres drets de ciutadans
no els trepitja cap barrera!

Les porres dels grisos d’abans,
-despietats, amb fam de sang-,
equiparen bíblia amb constitució:
els caps badats, la sang al rostre,
uniformats sense cap humanitat.

El nostre ànim no romangué capcot!
Votàrem amb força i emoció!
Nosaltres, ciutadans lliures,
el nostre viure trenca cadenes,
el nostre somni esdevé realitat.

Per la terra, la gent, la digna parla…
anhels del nou país que ens espera.
La força bruta és tan sols una quimera!
Nostra arma és el somriure,
Nostra identitat, cultura i pau.

Emigdi Subirats
Campredó (Baix Ebre)