Lliure

Un mur infranquejable, una reixa rere l’altra, portes que es tanquen, la cel·la minúscula, els barrots immòbils i, sobretot, sobretot, aquelles mirades tan i tan buides. I una escletxa amb flaire de carta, una paraula rere l’altra, consciències que s’obren, la mar immensa, aquella miqueta de llum que es filtra per la finestra (i potser una gota de pluja, la gota que fa vessar el got!) i, sobretot, sobretot, l’amor que emergeix d’uns esguards que serven l’horitzó al fons de les retines. I encara ens volen fer creure, il·lusos, que qui està tancat ets tu.

David Vila i Ros

Sabadell (Vallès Occidental)