No m’obligueu a romandre
Lligat a un
cadenat mentider
No em condemneu a raure
Sotmès a un no perpetu
No em forceu a callar
Davall la pell les ferides
No m’obligueu a oblidar
Que sóc d'allà on la mar brama
I no d'aquí.
Mai no ho seré pas!
No m’obligueu a callar
No em condemneu a emmudir
No em forceu a claudicar
No m’obligueu a oblidar
Perquè després de cada mentida
Després de cada negació
De cada forçós silenci
De cada punt de sutura
De cada nit sense mar
De cada matí sense els meus
De la manca de carícies, de converses i dels amics
Dins
d’aquest pou confinat
Dins
d’aquest sense sentit
Fruit de la malícia, l'enveja i la malvolença
Les ales se me tripliquen!
Rosa Miró
Castelló (La
Plana Alta )
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada