Tenien la complicitat dels poders mentre arribaven remors
febles de més amunt del Canigó. “Són temes interns!”, “Nosaltres només tractem
entre Estats!”. Al final van tirar pel dret amb una llei feta a mida. Van
detenir representants legítims, cantants, professors, colors, activistes i
van repartir els delictes. A un canari el van emmanillar pel to del seu
plomatge. Van escorcollar un cantant per veure si duia algun odi amagat.
Dos activistes van ser acusats de violents i els van mostrar les imatges del dia
en què van conduir la pau entre una multitud pacífica. Com que una cosa no
lligava amb l’altra, van sentenciar que era una problema de la retransmissió
televisiva. A una noia jove van clavar-li l’etiqueta de terrorista, però no se
li va enganxar de cap manera. Als docents els van culpar de fer reflexionar
l’alumnat. “On s’és vist que es formi lliurepensadors!” Als polítics en actiu
els van rebotir cap a una passivitat preventiva... Van construir una gàbia
immensa, amb barrots pagats amb dobles comptabilitats i al final tot va quedar
en un no-res. Van voler empresonar el vent i aquest, amb la força de les
conviccions, es va esfumar cap a la llibertat.
Joan
Pinyol
Capellades (l’Anoia)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada