Començaran per
prohibir-te les paraules, després et prohibiran les idees, els poemes i les
cançons. Tot, t’ho prohibiran tot! I t’amenaçaran si parles amb els altres (del
que vols). I esquinçaran els teus somnis (diran que són seus i els hauràs de pagar els succedanis que
fabriquen). No voldran deixar-te sentir la immensitat del blau, ni el blanc
poderós dels núvols, ni el groc brillant i immens del sol. Et robaran aquest
anhel de canvi permanent que és la vida, en nom de la Gran (Macro)Màquina que ells
dominen des de sempre perquè l’han creat, el més potent instrument per a
reprimir-nos. Et diran que la raó és un pensament únic, el seu, omniscient i
inqüestionable. Mataran els rius, enverinaran els mars, callaran el so dels
ocells per sempre, substituint-lo per (les seves) imitacions i no deixaran que
qüestionis les veritats fictícies (dels seus dogmes). I si no els fas cas
t’empresonaran i et mostraran com a culpable (davant de tots). I rere els
barrots de la ignomínia només et quedarà saber que sempre has estat lliure
(malgrat ells). I que tens raons com la llibertat i la força, que implacables
et faran renéixer (de les cendres de la barbàrie) i que al final, invencible,
enderroquis els murs que (ells) han creat, esmicolant-lo en milers de bocins.
Albert Calls
Cabrera de Mar (Maresme)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada