-Vet aquí un món on hi havien ciutats plenes
de cases on vivien famílies. Hi havien botigues, carrers amb cotxes, parcs...
Les mames i els papes treballaven (en el millor dels casos), i els nens anaven
al col·legi a aprendre coses amb altres nens de la seva edat. No estaven
tancats sols amb la seva mama com tu. Sortien al pati a jugar, hi havien
gronxadors...
-Què és un gronxador?
-És una cosa que et porta amunt i avall,
amunt i avall...
-Com els guardes?
-No carinyo, els gronxadors són divertits.
En aquest món que et dic, a les presons hi anava la gent que feia coses
dolentes, per això hi vivia poca gent a dins i molta a fora, no com ara, que a
les presons hi som la majoria i a fora gairebé ningú.
-I per què a fora no hi viu ningú?
-Perquè com que tots volíem un altre món i
als que estan ara a fora no els hi agradava el món que volíem, ens van
construir un món diferent ple de barrots per a nosaltres.
-Mama, aquest conte és per a nens petits, és
tot mentida. Nosaltres sempre hem viscut aquí dins!
-Aquest conte està basat en fets reals,
carinyo. Però un dia tornarem allà. Tu, jo i el papa. I anirem a uns gronxadors
increïbles, saps per què?
-Per què?
-Perquè seran gronxadors republicans.
Cristina Agud i Mañé
Barcelona (Barcelonès)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada