Hi ha tardors que perviuen més enllà
d’hiverns i primaveres.
L’octubre tenyí els arbres de roig i
de groc i també les nostres vides.
Roig de revolta, groc de llibertat.
Gosaren ferir-nos, però a les
cicatrius profundes hi hem empeltat la força de tot un poble.
Ara som les fulles que cap embat no
pot fer caure.
Som les arrels que esquerden
l’asfalt.
Som les flors que creixen sobre els
murs, tossudes, valentes.
Gosaren empresonar-nos, però les
nostres sàmares plenes de paraules volen alt per burlar totes les reixes.
Pretenen apagar els nostres anhels,
però les lluernes dels nostres somnis segueixen il·luminant les places i els
carrers.
Som la vida que palpita per ser
lliure.
I arribarà el dia en què el nostre
batec unànime serà tan fort que trencarà totes les cadenes.
Salut
Vila i Ros
Sabadell (Vallès Occidental)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada