Primavera encetada.
Esponerós, arxigroc, intens, lluminós, el camp de mustallola. Les herbàcies,
vinclades per vents amables i regades per núvols generosos, amplien els
somriures en mostrar-se amb esplendor en vasta extensió. Són cervell natural i
sa. Són delicadesa i constància. No pensen en pors. No, davant l’amenaça
d’arranar-les, anorrear-les, de construir blocs d’edificis grisos i tristos al
seu espai per interessos involutius, escanyaires, imposats. El groc té una
força i una màgia, una disciplina. Es
daura astralment. És allà, dempeus, fent pinya pel que és just i millor.
Cada pres polític i
exilat per aquell ‘gobierno’ és un immens camp així. Serè, integrat en la seva
essència, benèfic. Té totes les ales.
Mena
Guiga
Malgrat de Mar (Maresme)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada