Sóc lliure

La meva ment no descansa. Es sent empresonada en un cos esgotat. S'aferra als records que la mantenen desperta. Visualitzo les meves emocions i els meus desitjos en imatges, olors i sensacions. Es sent un cotxe en la nit i de sobte m'imagino al volant del meu vehicle compartint rialles amb ella i els xiquets. Anem d'excursió i les rialles és la banda sonora dels meus records. La abraçades i petons són records que em matenen connectat al món. Em resisteixo a fondre'm amb aquest entorn hostil i inhòspit. No cediré a la soledat d'aquests murs. Mana el desig de justicia, l'anhel de protecció als insults i atacs dels enganyats pels repressors. M'entristeix el seu empresonament d'idees, drets i llibertats. M'aferro a cada segon d'alegria quan dic en veu alta el nom d'ella, dels xiquets, el meu. Guanyarem, ja estem guanyant. Cada metre que restem separats és un de quilòmetre de lligam intens i indestructible de les nostres conviccions. Quan sortiré podré inhalar totes aquelles olors que ara només són un record. Allà estarem tots, al cotxe, camí de moments intensos i històrics, en un món ple de llibertats i possibilitats. La meva ment ja hi és, en breu l'acompanyarà el meu cos.

Montse López Ortiz
Blanes (La Selva), 10 de març de 2018