No trobava cap ocell
que li satisfés la ràbia
per no tenir cant novell
refilant-li per la gàbia.
Del corrent dels alcavons
o del brut de la partida,
amassà fum i mentida.
Ah! Amenaça de canons.
Al plat, i ben capolada,
féu tarquim de la cultura,
que bona enveja li feia
mentre obria sepultura.
De poc et valdrà el parany
d’anar sotjant com un rèptil
per ocasionar dany
a aquest sentiment tan fèrtil.
Ni bandera, ni fusell,
ni cap mena de badana
no empresonen cant tan bell
com la terra catalana.
Més un ram de ravenells
d’aquesta terra sagrada
que tota gesta passada
que tant us put als budells.
Francesc Mompó,
Burjassot (l'Horta Nord, País Valencià), març de 2018
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada